Francesc, amb tu no hi vui brou
en questió de fer gloses,
perque, de mil parts, me’n goses
nou-centes noranta-nou.

Un homo, en esser casat,
ses calces ja li fan rues
i va amb so cap acalat
com si anàs a cercar guyes.

Tenc d’anar a matines
amb ses tamborines
i tamborinades
i beques girades
i fum p’ets al•lots,
confits per ses nines!