A damunt es Puig de l’Ofre,
veig una brusca que ve:
acorre, trutgeta nostra,
que no banyem es sequer!
Si s’estimat s’enamora
d’una altra i no és de mi,
llavò sí que podré dir
que el món és estat per mi
una gàbia enganadora!
Anar a missa sempre puc
perque estic prop de l’esglesi’.
No te pensis que no vegi
que rallar amb tu és temps perdut.