S’ase d’En Pujol ja plora.
Ja ho diu en Llorenç Pagés:
s’anar a Felanitx no és res,
però Ciutat és enfora.
L’amo d’es Rafal Aixat,
que braveja d’es llaurar,
s’altre dia el vaig trobar
amb un card embarassat.
¿Què n’he de fer, de venir
per aquí un any o dos,
si los vostros superiors,
en venir a demanar-vós,
no m’hagen de donar es sí?