Vespre que sé que tu véns,
jo sols no agran sa carrera,
antes bé hi tir qualque pedra,
perque sé que amb mal gust véns.

Un pobre roter la passa
tant de dia com de nit:
berena de pa florit,
es migdia de rostit,
beu aigo roja de bassa.

Damunt es Puig gros d’Alpara
hi vaig perdre un dobler:
quatre érem qui el cercàvem;
qualque dia el trobaré.