Es dia de Sant Feliu,
com sa Ferrera ballava,
sa Generala plorava
llàgrimes de viu en viu.
Per molt que una dona tenga
doblers quan s’ha de casar,
si no sap apedaçar,
sempre la veureu anar
amb una ala que li penja.
A’s cap darrer me va absoldre
i me va donar billet.
Jo vos assegur, fraret,
que no em tornareu encloure!