A dins Alcudia-Arrom
se morí un castanyer
i sa dona no tengué
pena, vesper ni dejorn.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Castanyers
Poble
Alcúdia
Camp Semàntic
Castanyers, Mort
Mètrica
6a6b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
41
Volum
II
Núm de pàgina
152
Altres cançons relacionades
Com s’estimat se sainà,
jo havia de fer bugada.
S’aigo d’ets uis me bastà
per rentar i per passar,
per lleixiu i lleixivada;
i una gerra escollada
que encara en va sobrar;
i un poc que en va vessar,
si no hagués anat a mar,
tota la Ciutat negava.
Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.
Jo tenc una fauç de ferro
i l’he dentada d’acer.
Sa meva guerrera té
un estimat falaguer
i alegre com un enterro.
Tradicionari de Mallorca
