Jo no tenc hora segura.
Senyor, ¿quan m’he de morir?
Estimat, jo et venc a dir
que, si et deixes de venir,
serà meva sa ventura.
Unes hores no em pensava
que es voler fes tant de mal!
Sa prenda més principal
que tenia, m’ha deixada.
Dins poc temps seré enterrada
per amor, i ja ho diran.
Ets àngels del cel veuran
quan jo estaré ajonoiada
dins sa fossa i sepultada
per mor s’estrella coral.
Jo festejava, a Maria,
sa fia de s’escolà,
i com son pare ho va sebre,
de rabi’ se va matar.