Es sereno ha mort un moix i l'ha duit an el Socós, ha comprat un cèntim d'oli i un panet de dos: per dinar, per sopar, per sa nina no n'hi ha!
Serenos
Artà
Garrida, l’art és gelós i la somada feixuga: no em vui casar que no duga sa dona pa per tots dos.
Mirau sa sogra i sa nora quina escomesa se fan! per vila s’encontraran i sa que pot se fa enfora.
Aquesta, sa galania, sa seva llengo la treu: ella fa saltar amb un peu tots es fadrins de la vila.
