Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si el rei d’Espanya ho sabia
sa falta que un fadrí fa,
no tornaria quintar,
sa llecència donaria.
Oh murades de Ciutat,
quina tristor m'heu donada
des que teniu s'estimat
dins aquest corral tancat
i jo visc atribulada!