Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si jo poria tornar
tres hores un esperit,
seria un incert que anit
no ves es qui em fa penar.
Mu mareta, jo m'esclat!
Que véngui tot d’una En Jaume,
que m'agafa mal d'espaume
quan no el tenc an es costat.