Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Manacor
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Anatomia, Dolor i plany, Enyorança, Relacions de parella, Salut i malaltia, Soledat, Tristor, Viatges
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
144
Volum
I
Núm de pàgina
11
Altres cançons relacionades
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Tradicionari de Mallorca
