Des que vos ne sou anada,
garrida, de Son Maiol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier i s’arada.
ha romàs sense consol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Eines medi rural, Enyorança, Feines medi rural, Floretes, Gent foravilera, Llaurar, Matrimoni, Medi rural, Pèrdua i dol, Relacions de parella, Terres i terrenys, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
70
Volum
I
Núm de pàgina
7
Altres cançons relacionades
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Tradicionari de Mallorca
