Àngel meu, si tu sabies
sa pena que em fas passar,
és ben segur que vendries,
bé per terra o bé per mar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Aspiracions i somnis, Cel, Devocionari i advocacions, Enyorança, Floretes, Mar i ribera, Terres i terrenys, Tristor, Viatges
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
12
Volum
I
Núm de pàgina
3
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Garrida, mala és l’ausència,
les penes terribles són;
però es trebais d’aquest món
preniu-los amb paciència.
Tradicionari de Mallorca
