Yo tenía siete perros. Uno me lo pilló el tren.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que seis.
De los seis que me quedaban uno se fue de un brinco.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que cinco.
De los cinco que quedaban, uno se fue de un salto.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que cuatro.
De los cuatro que quedaban, uno se murió de sed.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que tres.
De los tres que me quedaban, uno se murió de tos.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que dos.
De los dos que me quedaban, se llevó uno el tío Bruno.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que uno.
El uno que me quedaba, se le salió a la portera,
y le dio un palo mortal por cagarle en la escalera.
Aquí acaba el cantar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enumeratius
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
259
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.
(Fragment)
-¿Quins pecats tens, filla meva? ¿quins pecats tens, filla amada?
-Com estava a l’altre món, maleïa pare i mare.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Juan i al Punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Juan, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som captador de les ànimes.
-¿Me voldries captar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Miquel i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Miquel, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pesador de les ànimes.
-¿No em podries pesar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren, cap al cel la se’n menava.
Veu passar el seu fill Pere i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, mon fill Pere, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pescador de les ànimes.
-¿Me voldries pescar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La mare de Déu la pren, més amunt la se’n pujava.
Veu passar son Fill Jesús i al punt la hi presentava.
Si no s’avé, ja s’enquantra;
ja la farem avenir.
Comana’m molt En Coní
qui està a s’Santanyí - S’ Alqueria Blanca.
Tradicionari de Mallorca
