Cuando empezó la guerra de España y Portugal,
hicieron el Conde Flores el Capitán General.
-¿Por cuántos años vas, Conde, por cuántos años vas ya?
-Por siete me voy, Condesa, por siete y nada más.
Si a los ocho no he venido, ya te puedes casar ya.
Han pasado siete años y el Conde no viene ya.-
Un día, de sobremesa, así le habló su papá:
-¿Por qué no te casas, hija? ¿por qué no te casas ya?
-¿Cómo me he de casar, padre, y el Conde no viene ya?
-Si te piensas que el Conde vive, ¿por qué no lo vas a buscar?
-Que me dé la bendición y yo le iré a buscar.
-Pídela al Señor del cielo que es tu santo y puede más.-
Se viste de pelegrina y por el mundo se va.
Y salió de las Italias, de España y de Portugal,
y vio su hermoso caballo con la silla de montar.
-¿De dónde es este caballo que lo acaban de ensillar?
-Del Conde Flores, señora; mañana se va a casar,
-Y este señor que habéis dicho, ¿que vive en esta ciudad?
-Sí, señora, aquí vive, yo se lo puedo enseñar.
-Una limosnita, Conde, que bien me la pueden dar.
He visto a su Condesita que no deja de llorra.
-¡Si yo la pudiera ver! ¡si la pudiera abrazar!
-¿Cómo la conocería, Conde, de tanto llorar?
-Por el rostro de su cara y un precioso lunar,
y un vestido que le hice que me cuesta un capital.
-La hermosura de la cara la he perdido de llorra.
El vestido, sí, lo guardo para cuando volverás.-
Él la coge por el brazo y la lleva a su palau.
-María, paloma mía, María, encérrate monja. Tú ya te puedes marchar
(¡he encontrado mi Condesa!) y aprenderás a rezar,
que mis primeros amores me han venido a buscar.
-¿Quién será este demonio que nos venga a destorbar?
-Señora, soy su Condesa que lo he venido a buscar.-
Los dulces para los pobres i sa carn a l’hospital.
Las fiestas de los tornillos por la Condesa serán.
Més informació
Classificació
Amor fidel
Poble
Banyalbufar
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Anit és es darrer vespre
que en aquest lloc romanem:
¿voleu que no dormiguem?
Ja dormirem demà vespre.
L’amo qui està a Sa Carrotja,
que tenia tres vedelles:
feia sa quadrilla amb ells
fent sa fotja, fent sa fotja.
-¿Com vetlau tota soleta, muier leial?
¿com vetlau tota soleta, mon desigual?
-Jo no vetl tota soleta, mon Comte Mal,
jo no vetl tota soleta, ai, mon Déu val!
-Idò, ¿ambe qui vetlau, muier leial?
idò ¿ambe qui vetlau, mon desigual?
-Amb Déu i Verge Maria, mon Comte Mal,
amb Déu i Verge Maria, ai, mon Deú val!
-¿A on són les vostres fies, muier leial?
¿a on són les vostres fies, mon desigual?
-Dalt la cambra són qui filen, mon Comte Mal,
dalt la cambra són qui filen llana d’antany.
-¿Les me voleu deixar veure, muier leial?
¿les me voleu deixar veure, mon desigual?
-Vós les me retgiraríeu, mon Comte Mal,
vós les me retgiraríeu, ai mon Déu val!
-¿Com les vos retgiraria, muier leial?
¿Com les vos retgiraria, mon desigual?
-Flamades de foc llançau, mon Comte Mal,
flamades de foc llançau, ai, mon Déu val!
¿Què és lo que teniu en ets uis, mon Comte Mal?
què és lo que teniu en ets uis, ai mon Déu val?
-Males coses que he mirades, muier leial;
males coses que he mirades, mon desigual!
-¿Què és lo que teniu en es nas, mon Comte Mal?
¿què és lo que teniu en es nas, ai, mon Déu val?
-Males coses que he olorades, muier leial;
males coses que olorades, mon desigual.
-¿Què és lo que teniu a sa boca, mon Comte Mal?
¿què és lo que teniu a sa boca, ai mon Déu val?
-Males coses que he gustades, muier leial;
males coses que he gustades, mon desigual.
-¿Què és lo que teniu a sa llengo, mon Comte Mal?
¿què és lo que teniu a sa llengo, ai, mon Déu val?
-Són les converses dolentes, muier leial;
són les converses dolentes, mon desigual.
-¿Què teniu a les oreies, mon Comte Mal?
¿què teniu a les oreies, ai, mon Déu val?
-Males coses que he sentides, muier leial;
males coses que he sentides, mon desigual.
-¿Què és lo que teniu en es cap, mon Comte Mal?
¿què és lo que teniu en es cap, ai, mon Déu val?
-Males coses que he pensades, muier leial;
males coses que he pensades, mon desigual.
-¿Què és que teniu en es peus, mon Comte Mal?
¿què és que teniu en es peus, ai, mon Déu val?
-Males passes que he donades, muier leial;
males passes que he donades, mon dessigual.
-¿Què és lo que duis a ses mans, mon Comte Mal?
¿què és lo que duis a ses mans, ai, mon Deú val?
-Males coses que he paupades, muier leial;
males coses que he paupades, mon desigual.
-¿Què teniu en es genois, mon Comte Mal?
¿què teniu en es genois, ai món Déu val?
-Males coses que he adorades, muier leial;
males coses que he adorades, mon desigual.
-¿Vols dir per on ets entrat, mon Comte Mal?
¿vols dir per on ets entrat, ai, mon Déu val?
-Pels retxats de la finestra, muier leial;
pels retxats de la finestra, mon desigual.
-¿Vols-me dir amb qui ets vingut, mon Comte Mal?
¿vols-me amb qui ets vengut, ai mon Déu val?
-Defora tenc el cavall, muier leial;
defora tenc el cavall, mon desigual.
-¿Li voldries donar ordi, mon Comte Mal?
¿li voldries donar ordi, ai, mon Déu val?
-Defora tenc el cavall, muier leial;
defora tenc el cavall, mon desigual.
-¿Li voldries donar ordi, mon Comte Mal?
¿li voldries donar ordi, ai mon Déu val?
-El meu cavall no viu d’ordi, muier leial;
el meu cavall no viu d’ordi, mon desigual.
-¿Voleu-me dir de què viu, mon Comte Mal?
¿voleu-me dir de què viu, ai, mon Déu val?
-Viu d’ànimes condemnades, muier leial;
viu d’ànimes condemnades, mon desigual!
-¿Vols-me dir per què t’has condemnat, mon Comte Mal?
¿vols-me dir per què t’has condemnat, ai, mon Déu val?
-Per un acte fals que he fet, muie leial;
per un acte fals que he fet, muier desigual.
-¿Vols-me dir on el teniu, mon Comte Mal?
¿vols-me dir on el teniu, ai , mon Déu val?
-Dins la paret enguixat, muier leial;
dins la paret enguixat, muier leial;
dins la paret enguixat, mon desigual.
-El gall canta i no te’n vas, mal esperit;
el gall canta i no te’n vas; ja é smitja nit!
-El gall canta i torna cantar: ja és mitja nit i me n’he d’anar!
Tradicionari de Mallorca
