Tenc d’anar a matances
a ca sa tieta:
han mort sa muleta
i han fet camaiots.
Jesús i Maria,
que n’han fet de pocs!

Silvana se paseaba por la alameda florida.
Y su padre la miraba desde un balcón que había:
-Silvana, si quieres ser mi hija, esposa y querida,
te vestiría de oro, de plata te calzaría,
y la camisa de seda, los guantes de piel muy fina.
-Y las penas del infierno, padre, ¿quién las pasaría?
-Hay un Padre Santo en Roma, hija, y nos perdonaría.
-También un Dios en el cielo y un castigo mandaría.-
Silvana se fue llorando, por la escalera subía.
Y su madre la miraba desde un balcón que había:
-¿Qué tienes, hija Silvana? ¿qué tienes, hija querida?
Si es verdad que soy tu madre, es justo que me lo digas.
-¡Ay, madre, mi buena madre! ¡ay, madre del alma mía!
Aquel traidor de mi padre días ha que me persigue
y dice si quiero ser su hija, esposa y querida.
-Si esto es verdad, Silvana, yo pronto lo arreglaría:
tu te pondrías mi ropa, yo la tuya me pondría..-
Ellas cambiaron de ropa día de Pascua florida.
La que una se quitaba, la otra se la ponía.
Fueron al cuarto del Rey por ver si las conocía.
Y la madre entró en el cuarto triste y descolorida:
-Buenos días, señor Rey. –Buenos días, prenda mía.
Sube a la cama, Silvana, que voy tres veces florida:
el primero fue don Carlos, segunda, doña María,
y después nació Silvana que tú buscas por querida.
-Tú te quedas mi Señora mientras en el mundo viva ,
porque has sabido guardar mi honra y la de mi hija.

El Rei n’ha fetes fer grides, [sic] i viva l’amor
i ha publicat p’es carrer que viva, viva!
que grides n’ha fetesfer, que viva l’aronger!
Que el qui té la mujer buena, viva l’amor!,
a la guerra haurà d’aner, que viva, que viva!
a la guerra haurà d’aner, que viva l’aronger!
I jo qui l atenc tan jovina, ¿ane qui la deixaré?
La deixaré a mumare que prou la’m guardarà bé.
-Mumare, la meva mare, jo vos entreg mu muller,
que no li faceu fer feina, sino cosir i broider.
No li deixeu de treure aigo, sinó per ella bever,
amb lo poalet de `plata, que per ella l’he fet fer.
-Pots partir sense gens d’ansi’, que molt bé la’t guardaré.-
D’es cap de les set setmanes, porquerola la va fer;
i d’es cap de los set anys, va venir lo cavaller.
-Déu vos guard, la porquerola! –Que Déu guard el cavaller!
-¿Me vosl dir, tu, porquerola, de qui és aquest guarder?
-De Don Juan del Vilatge, si Déu lo deixa torner.
-¿No em diríeu, porquerola, de què n’és vostro menger?
-D’un bocinet de pa d’ordi, que amb penes si em basta bé.
-¿No em diríeu, porquerola, de què n’és vostro beguer?
-D’un poquet d’aigo de bassa de la que corr p’es carrer.
-¿No em diries, porquerola, quin és el teu jaguer?
-Un jaç ran de la foganya, just a devora el cendrer.
-¿No em diries, porquerola, quines feines tens que fer?
-Set fuades tenc de tasca i un feix de llenya a fer.-
Amb les potes del cavall li aspia el fusader.
Ell es desfà de l’espasa i es feix de llenya li fé.
-Aplega es porcs, poruqerola, que ja és hora de pleguer.-
I a les anques del cavallo el feix de llenya porté.
Com foren en le Vilatge, es feix de llenya deixé,
perque la gent del Vilatge no trobàs un que xerrer.
-¿No me diríeu, porquerola, a on faran d’hostalers?
-A casa de mia sogra, un temps hi solien fer.
-Bon dia, Senyora Altesa! -Déu mantenga el cavaller!
-¿Em vols dir, tu, hostalera, qual serà lo meu menger?
-D’una gallina farcida que molt bé la hi guiaré.
-¿Vols-me dir, Senyora Altesa, anit, ambe qui soparé?
-Soparà amb la meva fia, per sopar la hi deixaré.
-¿Vols-me dir, senyora Altesa, anit amb qui dormiré?
-Dormirà amb la porquerola que no té ambe qui jaguer.
-Porquerola, porquerola, ¿vols dormir amb el cavaller?
-Set anys ha que jec sense homo, i encara no hi jauré.
Ell la pren per la mà blanca, i a la cambra la mené.
-Vine aquí, prenda estimada, tu ets la meva muller.
Treu-te el vestit de porquera que no el vui veure mai més!
¿A on són aquelles coses que duies en temps primer?
-Que ho deman a mia sogra, que per sa fia les té.
-¿I a on són aquells botons que duies en temps primer?
-Que ho deman a mia sogra, que per sa fia los té.
-¿I aquell poalet de plata que per tu el vaig fer fer’
-Que ho deman a mia sogra, que per sa fia los té.-
-Aixeca’t, trutja malvada, tu qui jeus amb cavaller!
Hala, aixeca’t, porquerola, que els porcs ja van pel carrer!
Que si mon fii ho sabia, en faria un cendrer!
-Que s’aixec la vostra fia, no es ’xecarà ma muller.
Si vós no fósseu mumare, de vós faria un cremer,
i a la muntanya més alta faria ventar el cendrer!