Un dimecres tot lo dia,
cada punt i cada instant,
en tu vaig estar pensant,
i gran tristor que tenia.
I pensava en aquell dia
que us diré:- Clavell daurat,
si vols posar ton estat
en la meva companyia!
Ja sé que diràs, Maria,
que no, prompte i aviat.
Jo sempre m’ho he pensat
que, com prou hauré guardat
ton jardí purificat,
ben servit i mal pagat,
cap rosa no hi coiria!
Només que un altre tendria,
amb poc cost, ton plegat guanyat.
I jo, com a bon criat,
ben servit i mal pagat,
braços amples romandria.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Inca
Assonant
4
IV
Monja diuen que us fareu
per por d’esser mal casada.
Si ho feis per servir Déu,
ja el servireu a la casa.
El dilluns, pas p’es carrer;
el dimarts, no em ve en passada;
el dimecres, esquenada;
el dijous, hi trob guerrer;
el divendres s’és colgada.
-Bona nit, prenda estimada,
per acabar la vuitada,
demà vespre tornaré;
i si hi trob altre guerrer,
voldria que aquest carrer
pe rmi fos una murada.
Per mi fos una murada.
i sa carrrera un torrent.
Hi som per dar-te entenent,
que el d’aquí manco hi està .
Jo voldria que, en tornar
a ca-meva, a festejar,
es carrer et fos una mar
i es portal un avenc!
-Si jo torn altra vegada,
a ca-teva a festejar,
mal me diguin, en ’ribar,
que n’ets morta i enterrada!
Com te vares presentar
en aquella esclavitud,
¿saps què hauries merescut?
Que jo no et tornàs mirar!
-¿Saps per què em vaig assentar?
Per estar un poc millor.
Maria, sa teva amor
a la mort m’ha d’arribar.