Demà, tenc intencions
d’anar-me’n a confessar
i desig de combregar,
si ve dispost del Senyor.
Aquesta comunió
voldria que em profitàs
i que el meu cor inflamàs
i el deixàs sense temor.
A lo endemàdematí
d’es llit me vaig aixecar.
Tot d’una me vaig senyar:
-Senyor, siau sempre amb mi,
que em tenc d’anar a confessar.-
Com dins l’església entrí,
un Pare vaig encontrar,
i li vaig dir bonament
si em volia confessar.
-Sí, fieta, si Déu ho vol,
que som ministre de Déu
i estic en el manar teu
per servir-te de consol.-
Com vaig esser a sa porteta,
qui em començava a senyar,
ell me va dir: -Joveneta,
en voler, pots començar.
Si penedida tu véns
i amb mi t’has de confessar,
prepara els deu manaments
que Déu t’ha dats a guardar.
Los deu manaments que sé
i Déu m’ha dats a guardar,
tots los he anat rompent,
causa d’un pastor amar.
A lo primer, li diré
que n’he estada malcriada,
prque no he volgut creure
a mon pare i a mumare.
A lo segon, li diré
que no rés amb devoció,
perquè pos atenció
pensant per on el veuré.
A lo tercer he desitjada
més de quatre pics la mort.
Jo no tendría conhort
si em veia d’ell departada.
A lo quart, jo he robat
a tothom lo que he pogut,
i ho duia a sa veïnada
del meu pastoret volgut.
Per quint, Pare confessor
(que el Bon Jesús li ajud!),
en les seves joventuts,
¿vostè va conèixer amor?
-Deixa anar mes joventuts,
que jo ja no hi vull pensar;
d’ençà que los hàbits duc,
s’amor vaig renunciar!
-Pare, ja estic ocnfessada;
me don l’absolució,
amb bona devoció,
que trob que la m’he guanyada.
-Garrida, vés en bona hora,
i no hi torns altra vegada,
que jo som aquell pastor
de qui estàs enamorada.
-Ara saps secretament
de lo que m’he confessada;
tu coneis lo meu intent;
la mort ja me té citada.-
La jove se va morir,
de dolor va reventar.
Alerta podeu estar
que no vos ne prenga així!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Binissalem
Assonant
198
IV
Senyor, quin temps era aquell
que un homo, quan se casava,
comprava una capa blava,
calçons i jac de burell!
D’edat de quinze anys he estat
amb una grossa quimera:
tot això serà casera
que jo duc a dins es cap.
Jo veig bé que, si no em cas,
no faré cap obra bona,
que s’homo que té una dona
en pot treure lo que vol.
jeuen plegats en sa nit,
i això se diu bona vida!
I, si ella és un poc garrida,
llavò si que va de bo!
Si no vos agrada això,
però m’agrada a mi!
Un temps com era fadrí,
jo me vaig veure a tenir
doblers tants com n evolia
i un criatque me servia
de concert i no sé què.
I, ara que me trob pare,
n’he perdut el món de vista
i pas sa vida molt trista,
perque tenc desset infats
femelles, i no sé quants,
i no s’hi poren oir
Bon carai, que si fos ara,
que s’hagués de succeir!...
-¿Que no sabeu, mon germà
que tothom ho vol provar?
Menjaria xinxes frites
amb saïm d’escarabat
i un tros de dragó torrat.
Quin modo de no fer miques!