Mumareta meva, dau-me berenar,
que es corsaris vénen i me’n tenc d’anar.
En una barqueta partiré d’Artà
a posar banderes enmig de la mar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Artà
Assonant
191
IV
Es conhort millor que tenc
quan m’agafa sa tristor,
és posar-me a un racó
i plorar secretament;
perque si mu mare em sent,
“¿Què ha de dir de tu la gent,
tant de plorar per amor?”
L’amo de Carrossa ha dit
que enguany no té segadors,
però que té menjadors
que guarden de pa florit.
No veis que això és per demés!
En tot hi trobau què dir.
Si vos ’via de sentir,
me faríeu avorrir
ses calques i es telers.