La Comtessa està asseguda, viudeta igual,
La Comtessa està asseguda al seu palau.
Se li presenta a la cambra, valga’m Déu val,
se li presenta a la cambra lo Comte Anau,
tot cobert de roges flames; ai, quin espant!
tot cobert de roges flames, valga’m Déu val!
-¿Tota sola feis la vetla, muller lleial?
¿tota sola feis la vetla, viudeta igual?
-No la faig jo tota sola, Comte l’Arnau;
no la faig jo tota sola, valga’m Déu, val!
-¿Quin teniu per companyia, muller lleial?
¿qui teniu per companyia, viudeta igual?
-Déu i la Verge Maria, Comte l’Arnau;
Déu i la Verge Maria, valga’m Déu val!
-¿A on teniu les vostres filles, muller lleial?
¿a on teniu les vostres filles, viudeta igual?
-A la cambra són qui broden , Comte l’Arnau;
a la cambra són qui broden seda i estam.
-¿Les me deixaríeu veure, muller lleial?
¿Les me deixaríeu veure, viudeta igual?
-Massa les espantaríeu, Comte l’Arnau;
massa les espantaríeu, valga’m Déu val!
-Deixau-me’n dur una filla, muller lleial!,
i amb mi passarà les penes que estic passant.
-Així com les heu guanyades, valga’m Déu val,
tot sol, com pugueu, passau-les, Comte l’Arnau!
-Solament la mès petita, muller lleial;
solament la més petita, viudeta igual.
-Tant m’estim la més petita, Comte l’Arnau
tant m’estim la més petita com la més gran.
-¿Per què no casau les filles, muller lleial?
¿per què no casau les filles, viudeta igual?
-Perque no tenc dot per dar-les, Comte l’Arnau;
perque no tenc dot per dar-les, valga’m Déu val!
-Al cap d’avall de l’escala, viudeta igual,
al cap d’avall de l’escala n’hi ha l’arjant.
-Són monedes mal guanyades, Comte l’Arnau;
són monedes mal guanyades, valga’m Déu val!
-A on teniu los vostros fills, muller lleial?
¿a on teniu los vostros fills, viudeta igual?
-A la cambra són qui juguen, Comte l’Arnau;
a la cambra són qui juguen, valga’m Déu val!
-¿A on teniu vostres criades, muller lleial?
¿a on teniu vostres criades, viudeta igual?
-A la cuina són qui renten, Comte l’Arnau;
a la cuina són qui renten plata i aram.
-¿Les me deixaríeu veure, muller lleial?
¿les me deixairíeu veure, viudeta igual?
-Massa les espantaríeu, Comte l’Arnau;
massa les espantaríeu, valga’m Déu val!
-¿A on teniu los vostros mossos, muller lleial?
¿a on teniu los vostros mossos, viudeta igual?
-A la païssa qui dormen, Comte l’Arnau;
a la païssa qui dormen, valga’m Déu val!
-Pagau-los bé la soldada, muller lleial,
doncs ja veis les meves penes, viudeta igual.
-Així que l’hauran guanyada, Comte l’Arnau;
així que l’hauran guanyada, valga’m Déu val!
¿Per on heu entrat vós, ara, Comte l’Arnau?
¿per on heu entrat vós ara, valga’m Déu val?
-Per la finestra enretxada, muller lleial,
per la finestra enretxada, viudeta igual.
-Ai! que la m’haureu cremada, Comte l’Arnau;
ai! que la m’haureu cremada, valga’m Déu val!
-Ni tan sols us l’he tocada, muller lleial;
ni tan sols us l’he tocada, viudeta igual.
-¿Què és això que us surt del cap, Comte l’Arnau?
¿que és això que us surt del cap, valga’m Déu val?
-Males coses que he pensades, muller lleial;
males coses que he pensades, viudeta igual.
-¿Què és això que us surt pels ulls, Comte l’Arnau?
¿Què és això que us surt pels ulls, valga’m Déu val?
-Ai! Són les males mirades, muller lleial;
Ai! Són les males mirades, viudeta igual.
-¿Què és això que us surt pels nassos, Comte l’Arnau?
¿què és això que us surt pels nassos, valga’m Déu val?
-Són les coses que he olorades, muller lleial;
són les coses que he olorades, viudeta igual.
-¿Què és lo que us surt per la boca, Comte l’Arnau?
¿què és lo que us surt per la boca, valga’m Déu val?
-Son les males conversades, muller lleial;
son les males conversades, viudeta igual.
-¿Què vos surt per les orelles, Comte l’Arnau?
¿què vos surt per les orelles, valga’m Déu val?
-Males coses que he escoltades, muller lleial;
males coses que he escoltades, viudeta igual.
-¿Què és això que us surt pels braços, Comte l’Arnau?
¿Què és això que us surt pels braços, valga’m Déu val?
-Són les males abraçades, muller lleial;
són les males abraçades, viudeta igual!
-¿Què és això que us surt per les mans, Comte l’Arnau?
¿què és això que us surt per les mans, valga’m Déu val?
-Males coses que he tocades, muller lleial;
males coses que he tocades, viudeta igual!
-¿Què és això que us surt pels peus, Comte l’Arnau?
¿què és això què us surt pels peus, valga’m Déu val?
-Males passes que he donades, muller lleial;
males passes que he donades, viudeta igual.
-¿Què és aquest renou que sent, Comte l’Arnau?
¿què és aquest renou que sent que em dóna espant?
-És el cavall que m’espera, muller lleial;
és el cavall que m’espera, viudeta igual.
-Baixau-li ordi i civada, Comte l’Arnau;
baixau-li ordi i civada, valga’m Déu val!
-No menja ordi ni civada, muller lleial,
sinó ànimes condemnades, si n’hi donau.
-¿A on vos han donat posada, Comte l’Arnau?
¿a on vos han donat posada, valga’m Déu val?
-A l’infern la m’han donada, muller lleial;
a l’infern la m’han donada, viudeta igual.
-¿Per què allí la t’han donada, Comte l’Arnau?
¿per què allí la t’han donada, valga’m Déu val?
-Per soldades mal pagades, muller lleial,
i donzelles desdeshonrades, viudeta igual.
-Cada dia us faç l’oferta, Comte l’Arnau,
cada dia us faç l’oferta, valga’m Déu val.
-Vos dic que no em faceu l’oferta, muller lleial,
que, com més faceu l’oferta, més pena em dau.
Feis-ne tancar aquella mina, muller lleial,
que dóna al convent de monges, al convent sant.
¿Quina hora és, que el gall ja canta, muller lleial?
¿quina hora és, que el gall ja canta, viudeta igual?
-Les dotze hores són tocades, Comte l’Arnau;
les dotze hores són tocades, valga’m Deú val!
-Ara, per la despedida, muller lleial,
ara, per la despedida, dem-mos les mans.
-Massa les me cremaríeu, Comte l’Arnau;
massa les me cremaríeu, valga’m Déu val!