El Bon Jesuset demanava pa,
la seva Mareta el fa estudiar.
El Bon Jesuset volia mamar,
la seva Mareta no n’hi vol donar.
El Bon Jesuset demana torrons,
la seva Mareta li mostra cançons.
El Bon Jesuset demana confits,
la seva Mareta li fa fer esclafits.
La Mare de Déu era teixidora
i va teixir un vel per una senyora.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Pollença
Assonant
161
IV
Una cosa verda:
dins es verd, blanc;
dins es blanc, vermei;
dins es vermei, negre;
dins es negre, blanc.
Una síndria
En sentir es picarols
ses euveies belar,
tota te deus alegrar,
perque sé que pastor el vols.
El Bon Jesuset, com era xiquet,
’prenia de lletra en un llibret d’or.
Los àngels cantaven, Maria ballava,
Josep feia el so. Idò, idò, idò!
Gloria Patri et Filiò.
Quan les monges canten no diuen això.
Diuen altres coses, són coses de Déu,
resen el rosari a la Mare de Déu.
La Mare de Déu, com era xiqueta,
anava a costura a aprendre de lletra.