El Bon Jesuset, com era xiquet,
’prenia de lletra en un llibret d’or.
Los àngels cantaven, Maria ballava,
Josep feia el so. Idò, idò, idò!
Gloria Patri et Filiò.
Quan les monges canten no diuen això.
Diuen altres coses, són coses de Déu,
resen el rosari a la Mare de Déu.
La Mare de Déu, com era xiqueta,
anava a costura a aprendre de lletra.
Romanços religiosos
Pollença
Assonant
Jo vaig vestit de pedaços;
calçons no me’n puc comprar.
An aquell qui va inventar
sa màquina d’es segar,
li haurien de taiar es braços.
Mare de Déu de Pollença,
de mi teniu piedat;
sense haver comès pecat,
fer tanta de penitència!
Una fadrina, com planxa,
amb quin goig deu estar,
com veu que s’ha de casar
amb don Quixot de la Manxa!