El Bon Jesuset, com era xiquet,
’prenia de lletra en un llibret d’or.
Los àngels cantaven, Maria ballava,
Josep feia el so. Idò, idò, idò!
Gloria Patri et Filiò.
Quan les monges canten no diuen això.
Diuen altres coses, són coses de Déu,
resen el rosari a la Mare de Déu.
La Mare de Déu, com era xiqueta,
anava a costura a aprendre de lletra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Pollença
Assonant
160
IV
Per res del món jo voldria
un jove tan mermulat
com és En Toni Voltat,
aquell d’es Pla d’Aumellia.
Ses bergantes d’Ullaró
no són com ses pollencines:
dues que n’hi ha fadrines
abatudes com ses ginyes,
de com van a amarador.
D’una paraula volant
que dins el ball vaig tirar,
no n’era per a pensar
que tu l’esplomasses tant!