Jo sempre les me bec plenes,
però davant tu no gos;
ramell de principals flors,
jo regaria es teu cos
amb sang de ses meves venes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Cos humà, Desig, Erotisme velat, Floretes, Flors, Hàbits casolans, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
1002
Volum
I
Núm de pàgina
63
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.
Tradicionari de Mallorca
