Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant,
per sebre que la guerreja un altre jove galant.
Déu faci sia mentida una desgràcia tan gran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària d'aventures amoroses
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
119
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa madona de Son Hi
va cuinar fava parada:
sa primera cuierada
hi va trobar un ratolí.
Enc que caigueu com un ruc
que sols no pugueu dir pruna,
encara n’heu de beure una,
perque es ventre no s’eixug.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
