Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant.
Les meves llàgrimes cremen, cremen d’un temor molt gran.
Déu no ho vulga que en fos causa un amor i un engan,
que és lo que dóna més pena per un cor enamorat.
Per això és que tant plora, llàgrima viva el meu cor.
Déu no la vulga, vida mia, que endevín per lo que plor!
Rossinyol de primavera, tornaràs cantat, cantant,
ja diràs si mon aimada se recorda de mon plant.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària d'aventures amoroses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
118
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A damunt Sant Honorat
el dimoni aperegué
a mestre Juan Fosser
i en quatre mots li digué
que se n’anàs aviat,
perque, si el fos enganxat,
no li hauria amollat
fins an es vas del Roser.
-Com més he cercat mudar,
s’amor més forta he tenguda.
-¿Que no saps que Déu ajuda
an es qui és bon cristià?
N’Esperança i sa mare
surten enmig d’es carrer:
-En Sebastià no ve…
-No ve En Sebastià encara!
Tradicionari de Mallorca
