Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant.
Les meves llàgrimes cremen, cremen d’un temor molt gran.
Déu no ho vulga que en fos causa un amor i un engan,
que és lo que dóna més pena per un cor enamorat.
Per això és que tant plora, llàgrima viva el meu cor.
Déu no la vulga, vida mia, que endevín per lo que plor!
Rossinyol de primavera, tornaràs cantat, cantant,
ja diràs si mon aimada se recorda de mon plant.
Vària d'aventures amoroses
Llucmajor
Assonant
Un fadrí ve i se muda
un dissabte dejornet;
no tem a calor ni fred
ni a cap temperatura.
I un casat fa sa malura,
a dins sa cuina, arrufat;
si parla i és escoltat
de sa dona, té ventura.
Isabet, cara de rosa,
¿me vols donar un clavell,
per posar-me en es capell?
Jo no et deman altra cosa.
El dilluns,
es burjons curts.
Es dimarts,
es burjons llarga.
Es diemcres,
es burjons alegres.
Es dijous,
es burjons nous.
Es divendres,
es burjons tendres.
Es dissabte,
sa jaia pasta.
I es diumenge,
es jai tot s’ho menja.