Oh, Pepet, si vas a França, passaràs per Mataró,
i veuràs M’Esperanceta que es pentina en es balcó.
Sa pinteta li va caure i En Pepet la va coir.
-Tengui, tengui, Esperanceta, que s’acabi d’aclarir.-
Mocadors de tres pessetes, mocadors de tres colors;
sabateta ripuntada i es tacons davalladors.
Jo me’n vaig a fora porta a fer volar es gorrió;
es meu vola i es teu no perque té una ala torta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Santanyí
Assonant
115
IV
¿Vols-me donar es mocador
que tens meu, per sa finestra?
¿Que no saps que demàs és festa
i l’he mester per dur-ló?
Jesús estava cansat,
no poria caminar,
i de grapes va pujar
dalt l’escala de Pilat.
Una matinada fresca, ul-la-là, , quina fresca hi feia!
Me’n vaig voler anar a caçar, ul-là-là, quina freca hi fa!
I no vaig trobar cap caça, per jo porer-li tirar,
més que una sola pastora dins el cor de l’auzinar.
La vaig trobar dormideta i no em va veure arribar.
Vaig coir un brot de viola i an el pit l’hi vaig posar.
Amb l’oloreta que feia, la pastora es despertà.
-¿Què buscau aquí bon jove, que em veniu a despertar?
-La vostra amor, pastoreta , si la’m volíeu donar.
-Demanau-la an els meus pares, o si no, an el meu germà,.
o també a la tia monja, o al meu onclo capellà
Que, si ells la vos donaven, per ben donada estarà.
¿Voleu-me dir, pastoreta, de qui és el bestiar?
-Les auveietes són meves, els bouets del meu germà,
les esquelles del meu pare, si jo vui, les me darà.