Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.

Me ric d’es batle i d’es saig
i de tot s’ajuntament,
i d’es frares d’es convent,
i de’s capellans, un raig.

Un temps, en aquest portal,
que ho tenia de compost!
I ara ja pas més rost
que s’aigo per sa canal.