Aquest camp d’herbetes ha mester ermassar,
garrideta hermosa, alça! Ha mester ermassar.
Davall cada herbeta, una font hi ha,
garrideta hermosa, alça! Una fonnt hi ha.
El qui voldrà beure, s’ha d’ajoneiar;
un genoi en terra i capell en mà.
Un genoi en terra que hi pugui abastar.
Una ciutadania amb un ciutadà,
per davall sa porta, se daven sa mà.
Mentres la se daven, son pare hi va anar:
-Hala, mala xica, això no se fa!
-Callau, mon paret, si voleu callar,
que d’aquí a vuit dies, mos hem de casar!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Sant Joan
Assonant
110
IV
En anar a Ciutat duré
vint-i-cinc pams de llendera
per fermar aquesta somera,
veiam si l’aregaré!
Jo me pens que deus esser
d’enteniment esvouvada,
que un fadrí que t’ha deixada
dins poc temps molta vegada,
encara el tornes voler.
Jo voldria, bona amor,
per tu departir-me en trossos,
i així com tirau terrossos,
tiràsseu fletxes d’amor.