Aquest camp d’herbetes ha mester ermassar,
garrideta hermosa, alça! Ha mester ermassar.
Davall cada herbeta, una font hi ha,
garrideta hermosa, alça! Una fonnt hi ha.
El qui voldrà beure, s’ha d’ajoneiar;
un genoi en terra i capell en mà.
Un genoi en terra que hi pugui abastar.
Una ciutadania amb un ciutadà,
per davall sa porta, se daven sa mà.
Mentres la se daven, son pare hi va anar:
-Hala, mala xica, això no se fa!
-Callau, mon paret, si voleu callar,
que d’aquí a vuit dies, mos hem de casar!
Vària d'aventures amoroses
Sant Joan
Assonant
Com sent aqueix renou d’aixa
que pega damunt es banc,
sa meva pena no planc;
només sa que En Juan passa.
Ara sí que em som tirat
dins un foc abrasador,
perquè et tenc més passió
que ta mare voluntat.
Aigo de font viva i fresca,
aigo de penya taiada!
No comporteu, estimada,
que el qui té set, que patesca.