Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Porreres
Assonant
108
IV
S’estimat hi tira el resto
per la rambla de Ciutat
i m’ha deixat comanat
un volant de sobrepuesto.
D’aquí veig Biniagual,
ses cases i es llorer,
però no veig lo meu bé
qui està en es tercer portal.
¿Que et deus pensar, diamant,
que En Pere Pau tenga tinya?
Ell és s’hereu de sa vinya,
de ses cases i d’es camp!