Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Porreres
Assonant
108
IV
Mata’m, si m’has de matar:
no em matis amb escopeta;
mata’m amb sa ganiveta;
farem una mort secreta
i ningú se’n temerà.
Quan som en es Pou d’amunt
jo ja me pos a glosar.
Mestre Miquel, e sfosser,
per genre no me voldrà.
I n’Andreu d’es Colomer,
Son Mas qui està dins Porreres,
sa madona de Banyeres,
ella no hi veu com fa sol.
En Marc i llavò En Palou
i llavò En Lluís Sabater nou
sa pensa esser tot lo món.
Llavò ve el senyor Ramon
qui té mots, sempre en fa roi,
i l’amo de Son Ripoll,
ell qui no té cap riaia.
Son Boioi Alcoraia
sempre fan baraiar es gall.
L’amo En Tesa de Son Vall
sempre tira qualque coça.
Sopes, sopes amb arboça.
Corre tant com un dragó.
En Xim, En Bernat Murtó,
Son Jorbo i Es Riquers
se partiren es doblers
perque varen vendre un moix.
I En Pere Juan Coix
està penjat a ses bigues.
Sa madona de Son Ribes
està dins sa lloriguera,
crida qui crida s’oguera:
-Heu de venir a fer es betlem!-
Bon Jesús de Son Cudem,
que de gloses no en sap fer.
Al•lots, escoltau-ho bé,
que es sermó l’acabaré,
i així tots digau: Amèn.
Perque no vaig voler anar
an es ball de comparatge,
s’estimat prengué orartge
i diu que no vol tornar.