Són tres jovenetes que renten al riu,
Una fa bugada i l’altre l’estén,
i una cui violes pel fii del Rei.
El fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira pedretesjust enmig del cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Deixa fer, ja curaràs.
Metges hi ha dins França que saben curar,
i, si aquests no basten, d’altres n’hi haurà,
sense medicines te podran curra.
A ca lo meu pare, una herbeta hi ha
qui cura mal d’amores i a tu et curarà.-
Pas per un carrer, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta, Déu li do perdó.
Li fan les absoltes a baix del balcó.
No ix a la finestra, no ix al balcó.
Jo, per una encletxa o pel finestró
veig la seva mare qui fa oració.
Na Roseta és morta i l’han d’enterrar.
Al palau del Rei just senten plorar.
Els criats i patges dol s’han de posar,
perque Na Roseta duen a enterrar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Capdepera
Assonant
105
IV
Si en bon dilluns festejaves,
què devies fer es dimarts!
¿Quinze dies trobes llargs?
Què he de fer jo tres setmanes!
Ses cames d’En Gelat són
com unes debanadores.
Si voleu faves cuitores,
les heu de passar p’es forn.
L’amo meu ambe qui estic
un cop crida i s’altre no.
Jo sempre li don raó,
i és perque no multiplic.