Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
100
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo sempre he dit i diré
que un missatge és cosa poca:
n’hi emprèn com una lloca
que cóva dins un paner.
Saps que tenc de mal de cap,
i no en solia tenir,
des que m’enviau a dir
que no em voldreu, estimat!
Mateixa i altra mateixa,
ballet i altre ballet.
Anem a ca es senyoret
que té un caramull de xeixa.
Tradicionari de Mallorca
