Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
100
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo tenc un enamorat
és més guapo de la vila.
Tothom me diu: Margalida,
¿de quin carrer l’has triat?
Fa bunyols dins sa caldera
i és plena d’oli qui bull
i de sa pasta està enrere
i té damunt sa pastera
dos ribells a caramull.
Si es meu estimat ve vespre,
jo ja sé què li diré:
-Oh diamant vertader,
ets àngels de tu fan festa!
Tradicionari de Mallorca
