Hi havia un caçador ole, ai! un caçador,
qui se n’anava a caçar, ole, ai! ai! a caçar.
Bandolera i escopeta, i darrera mena el ca.
No troba cap peça bona per ell porer-li tirar.
Veu una pastora hermosa qui guardava bestiar.
Ell la troba dormideta a la vorera de mar.
Cui un ramell de violes, per tres pics l’hi va tirar.
Les flors eren roadetes i al cap darrer es despertà.
-¿Què voleu de mi, bon jove? ¿Què cercau aquí, germà?
-Per la vostra amor venia; digau si la’m voleu dar.
-Si mon pare la vos dóna, jo ja la vos vui donar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Pollença
Rima
Assonant
Núm de glosa
99
Volum
IV
Altres cançons relacionades
D’una flor surt una espina
i d’una espina una flor:
Juana-Aina d’es meu cor,
tu no coneixs qui t’estima
Un pescador: pocs doblers,
mal menjat i mal vestit,
sol jeure sempre vestit
tant de llarg com de través.
No hi ha estrella com la lluna
p’en la nit donar claror,
ni estrella més resplendor
com el sol devers la una.
A Algaida n’és gent comuna.
n’és la fina a Llucmajor,
i a les muntanyes carbó,
i, a Lluc, l’aigo mé sfina.
D’estiu, ocm un hi arriba,
bé pot anar acalorat.
I a Alaró bon atbac,
i a Binissalem bon vi;
un homo, en anar-hí,
pot agafar un bon gat.
A Sa Pobla, cànyom bo;
gerretes, a Manacor,
de grans i de més petites,
i les dones qui fan pipes
ja tenen l’ofici seu.
I les monges de Sineu
i les taronges de Sóller;
també s’hi fa qualque polla
i el pollastre li fa aleta.
A Ciutat és La Vileta
i a L’Horta carabassons,
col-floris de bona pinya,
i a Ciutat, peix de bastina
per canonges i senyors,
comtes i governadors
i per la gent empleada.
I, quan ve la temporada
que le govern fa posar el bou,
hi anirem a Son Alou,
que allà los bous pesquen popa.
Tradicionari de Mallorca
