A la Torre Xica, a la torre Gran,
allà hi ha una nina que l’etimen tant!
De tant que l’estimen no la casaran.
Se’n va a la Riera, renta un davantal.
-¿De què plores, Pepa, de que plores tant?
-Plor de los meus pares que se moriran!
-Que mòrien, que mòrien, los enterraran!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Raptes i forçadors
Llucmajor
Assonant
2
IV
Ara he afinat un estel…
L’he afinat… No l’he afinat.
Ara he afinat s’estimat,
l’he afinat sense veure’l.
Que hi dormiria, d’arreu,
en sa teua companyia!
Que ho seria, de grandia,
demà, com m’aixecaria!
Si no ho vols creure, prove-hu!
Són guapes i apreciades
ses joves d’Es Molinar;
Mare de Déu del Remei,
que de bé saben ballar!