A damunt Sant Honorat
el dimoni aperegué
a mestre Juan Fosser
i en quatre mots li digué
que se n’anàs aviat,
perque, si el fos enganxat,
no li hauria amollat
fins an es vas del Roser.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Infern. Dimonis
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
58
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo som madò Marcelina,
de llinatge Burjó-tort.
Mon pare el trobaren mort
de sa febre escarlatina.
Mu mare morí fadrina
s’any que no mataren porc.
Sa madona se congoixa:
sa desgràcia l’hi fa fer:
de dues fies que té,
una és torta i s’altra és coixa.
Amigo, de dues, una.
Mon intent tenc de lograr.
¿Que no et varen arribar,
un poc abans de sopar,
mil memòries per sa lluna?
Tradicionari de Mallorca
