Pare nostro, Vós qui estau
en tot lo cel, sia santa...
He de mester una berganta
guapa. ¿Per què no la’m dau?

Quan es moixet va fer “uè”,
qui s’havia de morir,
sa senyora degué dir:
-Sa barqueta anirà a mè!-
Amb tota sa senyora manay,
volguérem tirar consei
per anar a cercar un parei
i treure’l de sa foganya.
P’es coll el vàrem fermar
amb una corda gruixada,
i amb sa primera estirada,
devers enmig se trencà.
Mentres muàvem sa corda,
es parei va descansar.
El tornàrem enganxar
i no el vàrem poder moure.
Es pareier diu: -Beguem,
i s’enuig espassarà.
El hauerem d’anar a cercar
dos pareis, i le traurem!-
Ells varen anar a cercar
es dos pareis de Son Sales
i, a força d’estirades,
el poguerem remenar
i, rossegnat, va arribar
fins baix des ses Enramades.
Quan varen esser a Ciutat,
la gent n’estava admirada:
que es cap per sa Porta entrava
i sa coa rossegava
per ses jonqueres d’es Prat.
Com varen esser asa Porta
qui el varen denunciar,
un espia em va cridar
i me va ennovar:
-¿Que no sabeu, mon germà,
que aquí no poren entrar,
dins Ciutat, cap bísti’ morta?-
Varen tirar per avall,
com qui anar an Es Molinar,
i encara no eren allà,
com una arpa s’enganxà
i tot va botir en es vall.
Més de set-cents filaners
que dins es vall hi havia,
perque es gat no els enclogués.
I encara n’hi hagué
més de tres-cents de tocats,
de coixos i d ebaldats,
i un centanar d’escalfats,
i tots se feren malbé.
Vaig anar a sa Calatrava
a cercar escorxadors.
En vengueren cent i ods,
entre es valents, e smillors,
perque un tot sol no bastava.
De ses dents i s’escarpó,
de sa testa i de’s cervell,
varen compondre un vaixell
per anar a guerra major.
diada de funció,
es de davant serà ell.
Tenia una cama torta
i un budellet moplt prim.
M’ho comprà es capellà Xim
i en va fer tant de saïm,
que tots noltros ne tenim
i n’hi ha per tot Mallorca.
El Rei tot sol en comprà
quatre-centes corteroles
per untar ses corrioles
d’es vaixells qui van per mar.
En Jaume, mon companyó,
a Ciutat el se’n duran:
veurà si n’hi mostraran,
de matar gats de fogó!
Eren dos pareis valents
i cent homos amb palanques.
Això són moneies blanques
que us he dades entenent!
I ara, si cada mentida
mos tornàs un sac de blat,
no l’hauríem acabat
es temps de sa nostra vida!

Si sabesses, joveneta,
aqueix enuig que tenc jo!
Jo em pens que no estaré bo
que no et pos un anell d’or
en es dit de sa mà dreta.