A la vorera de mar, hi ha una donzella
que brodava un mocador blanc, per la reina.
Quan el tengué mig brodat, li mancà seda.
-Mariner, bon mariner, donau-me seda.
-¿Quina seda voleu vós? ¿blanca o vermella?
- Vermelleta la vui jo, que és la més bella.
-Si entrau a dins la nau, triareu d’ella.-
Quan ne fou a dins la nau, es dormí a ella;
quan ne fou ben dormideta, arrien veles.
I quan ella es despertà, ja no veu terra.
Ella diu al mariner:
-Mariner, bon mariner, portau-me a terra,
que les ones de la mar me’n donen pena.
De tres germanes que som, som la més belal.
Una és casada amb un duc, s’altra es princesa,
i jo, pobreta de mi, marinereta!
-No sou marinera, no, vós sou la reina;
perquè jo ne som el Rei, Rei d’Inglaterra.
Set anys ha que estic buscant per eixes terres,
i ara que us he trobada, vós sereu meva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
77
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ets infants
damunt ells
cabeis daurats,
frontet alt,
ceieta rotja,
uiets blaus,
nasset amunt,
morrets vermells,
barreta de cà,
maneta de cussa,
llombrígol de porcell,
merda per ell!
Madona de Son Amer,
ja poreu sortir aviada,
que sa vostra fia té
una llagosta aferrada.
N’Esperança i sa mare
surten enmig d’es carrer:
-En Sebastià no ve…
-No ve En Sebastià encara!
Tradicionari de Mallorca
