A la vorera de mar, hi ha una donzella
que brodava un mocador blanc, per la reina.
Quan el tengué mig brodat, li mancà seda.
-Mariner, bon mariner, donau-me seda.
-¿Quina seda voleu vós? ¿blanca o vermella?
- Vermelleta la vui jo, que és la més bella.
-Si entrau a dins la nau, triareu d’ella.-
Quan ne fou a dins la nau, es dormí a ella;
quan ne fou ben dormideta, arrien veles.
I quan ella es despertà, ja no veu terra.
Ella diu al mariner:
-Mariner, bon mariner, portau-me a terra,
que les ones de la mar me’n donen pena.
De tres germanes que som, som la més belal.
Una és casada amb un duc, s’altra es princesa,
i jo, pobreta de mi, marinereta!
-No sou marinera, no, vós sou la reina;
perquè jo ne som el Rei, Rei d’Inglaterra.
Set anys ha que estic buscant per eixes terres,
i ara que us he trobada, vós sereu meva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
77
Volum
IV
Altres cançons relacionades
¿Que et penses que En Catany sia
teranyina de racó?
Ell és s’estanquer major
de la Ciutat d’Alcudía.
Molta de gent se pensava
si jo dormia.
Altres deien si tenia,
en es cor, gota.
Mal de gota no en tenia.
-¿Que no veis quin baf de vi
que deixa anar?
No ploreu, no ploreu, no,
que demà ja estarà bo.
Si estava malalt,
estaria blanc
i ara està com sa sang
i ben calent;
això és vi i aigordent
que s’han topat.
D’un pi sol néixer una pinya;
d’una pinya, un copinyó;
i d’es teu cor, Catalina,
en surten raios d’amor
Tradicionari de Mallorca
