A la Font de l’Aguiló, hi ha una guilant dama;
s’aixeca ben dematí per rentarne la bugada.
Ne passen tres cavallers i tots tres la se miraven;
llavò tornaren passar i tots tres la saludaren.
Va respondre el major: -Oh, quina guilant dama!-
Va respondre el segon: -Jo amb ella fos casada!- (sic)
Va respondre el més petit: -Seria molt mermulada!-
La sogra, que estava dalt, per la finestra escoltava.
Quan son marit vengué, sa sogra li va empeltar
un enfilai de mentides; què sé jo què embarbollà!
Ja l’agafa per un braç, la seva sogra, per l’altre,
i, amb molta de desvergonya, d’aqueix modo exclamà:
-Oh, Jesús, Catalineta, i que n’ets de delicada;
sols per un bufet o dos, dins es llit t’has retirada!
-No per un bufet o dos, sí, bufet i bufetada!
Passau vós darrere el llit i veureu la sang que raja!
-Oh, Jesús, Catalineta, ¿quin metge voldries ara?
-El metge que jo voldria és la mort i la mortaia!
-Oh, Jesús, Catalineta, ¿quin testament fareu ara?
-El testament que faré no us agradarà massa.
Tots los meus vestits de seda seran per ma germana
i lo demés que em pertany per la Verge sobirana.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esposa dissortada
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ses figues flors, cucarelles;
bones són ses aubacors.
Aqueixes menjareu vós,
si vos casau a Sencelles.
Un fadrí ve i se muda
un dissabte dejornet;
no tem a calor ni fred
ni a cap temperatura.
I un casat fa sa malura,
a dins sa cuina, arrufat;
si parla i és escoltat
de sa dona, té ventura.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
i amb Vós, Mare de Déu.
Es dia que em moriré,
que estiga en gràcia de Déu.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
qui sabeu els meus pecats,
es que he fets i m’han fet fer,
i he fet fer i mal obrats:
de tots vos deman perdó.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
com es malalt an es metge.
Sou metge de medicina,
metge de sa meva ànima
que en el cel no puc etrar.
Vostros peus vénc a adorar,
que sa meva ànima no se perda.
Jo tenc de restitir
s’ànima que Vós m’heu dada,
però jo l’he creada (sic)
que sols no és per a sortir.
Bon Jesús, pensau en mi:
no m’heu de deixar morir
que no m’hàgeu perdonada.
Tradicionari de Mallorca
