Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
49
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Una barca faré fer
amb serres i barrobins
per porer embarcar es fadrins
que hi ha dins es Cavaller.
Un dia la Verge Maria,
dins la cova de Betlem,
tenguent son Fill en la falda…
somia que te somia.
Jesús deia:-Mare mia,
¿vós que dormiu o vetlau?
-Oh, Fill meu, no crec dormir,
com tampoc no crec vetlar.
Quina nit! He somiat
que els jueus t’havien pres,
que t’he vist baix d’una creu
ben lligat de mans i peus.
Aquells peus llavò enclavats
i enclavades ses teves mans,
tota sa boca amarada
d’un raig de fel i vinagre.
Coronaven lo teu cap
setanta-dues espines.
-Mare mia, no ploreu,
no ploreu, la mare mia;
a patir pel pecador
he vengut en esta vida.
Mon pare celestial
damunt noltros vetlarà.
Dormiu, dormiu, mare mia,
o si no, n’heu d’engronsar
Estic a dins de ta falda,
mon par emos deu mirar.
Carta de seguredat
fan prendre an es mallorquins,
a casats i a fadrins;
ni hi ha ningú preservat.
Tradicionari de Mallorca
