Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.
Amor desgraciat
Llucmajor
Assonant
-Bona nit i apaga es llum;
colga’t, que s’oli va car.
-Bona nit. Vaig-me a colgar,
per no perdre sa costum.
Com més llarg i gruixat és
sa fadrina més l’alaba.
Com l’hi posen, no diu res;
i com l’hi treuen, reclama.
Un cordoncillo
Val molt més segar a sa Sínia
amb tot i que fa calor,
que a sa Carrotja amb frescor,
un lloc de tanta marina.