Jo m’aixec dematinet, dematinet, punta d’auba;
pos la sella an el cavall i la pistola a la banda.
Ja me’n vaig a passejar per una cota solana;
vaig encontrar un amic, un amic de confiança.
-Amic meu, ¿no me diríeu per qui toquen les campanes?
-Amic meu, jo us ho diré: per la vostra enamorada.
-Senyor, ¿com pot esser això? Fa un quart que l’he deixada!-
Gir el cavall en redó, de cap a l’enamorada.
Quan entr en el seu carrer, veig la porta mig tancada;
el baül forrat de dol, la casa que tristejava.
Me’n puig per l’escala amunt, com si hagués estat de casa.
Quan vaig esser al replà, la vaig veure esmortaiada,
cosida i enflocada, a nivell de soterrar.
M’agenoi a los seus peus, perdó li vaig demanar.
M’ha pegada l’enyorança.
Partesc com un ca llebrer. S’és morta l’enamorada,
ai de mi, com ho faré! El meu cor amb tal maganya
d’aquell dia romangué, que, antes d’esser enterrada,
jo també, me moriré. És morta l’enamorada,
jo a s’enterro no hi ’niré;
portau-me an el fossar, enterrau-me a mi també.
Més informació
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Pere Salvà Tofolet;
es motiu d’escriurè’t,
¿saps què és estat?
Que tenim apareiat
es bestiar
que mos vares comanar,
com són: moscards,
llagosts i escaravats
i caragols,
llimacs, lluernes, mussols
i sargantanes,
esparvers, corbs i milanes
i xuriguers;
voltors i gats fogoners
i pastenagues,
cuques-patxes i cigales.
I de puputs
n’hem ’gafats quants n’hi ha haguts
a dins es pla,
perque un dia en vaig posar
en es molí
de Ses Basses, i vaig dir
an es segadors:
-En venir puputs, dau-lós
miques de pa.
Si los poreu agafar,
los me dureu,
que sé cert que hi guanyareu
quatre jornals:
Jo vós daré vint reals
de cada peça.
I partiren amb gran pressa
per Sa Marina,
i de fils de teranyina
feren filats,
i al punt n’hagueren ’gafats
quants n’hi va haver.
Ara en tenim un camp ple,
però estam
enfadats, perque trobam
que no van plens.
I així enviau-mos rens
que donar-lós,
que sé cert que en surar-lós,
si no m’engany,
tendrem un gramdíssim guany;
diuen que qui durà
puputs pintats, a Gibraltar,
guanyarà cent mil ducats
de cada qual.
I tampoc no serà mal
dur-hi llagosts,
perque, en mirar-los fer bots,
aquells anglesos
porà esser que sien presos
d’es cristians.
Devers les deu és bona hora
per un qui no ha dormit.
Es garbejar en sa nit
m’agrada, clavell florit,
perque és blan i no s’esflora.
–Jo et duc comandacions
de can Vetla de Marina.
–Com que són de N’Antonina,
és hora que les me dons.
Tradicionari de Mallorca
