Jo m’aixec dematinet, dematinet punta d’auba.Pos la sella an el cavall i la pistola a la xarma;i prenc per un carreró, per una costa solana.I, com som a mig camí, vaig sentir tocar campanes,i un amic meu vaig trobar, un amic de confiança.-¿No sabries, amic m
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
44
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Amor, no m’enganaràs,
perque alerta t’aniré.
¿Saps quan m’enamoraré?
Quan sabré que tu hi estàs!
-Bon dia, Senyor Joan-
En Tòfol Fonoi va dir.
-He trobat un violí
a’s cap d’amunt d’es corral.
A deu anys començ la planta
i a quinze es coneixement;
se pensa viurer-ne cent
i només en viu cinquanta.
El qui arriba an es setanta,
tot és dolor i turment.
Mirau aquest testament
de quina manera canta!
Tradicionari de Mallorca
