-No ho puc fer, bella Comtessa; no ho puc fer, esposa mia,
perquè lo rei ha manat que t’he de llevar la vida.
-Vés i treu-me el sopar; no em treguas lo qu esolies;
val més un bocí de pa i llavò un platet d’olives.
Vés i colga los infants; no els colguis amb qui solies;
colga-los amb les criades, no sentiran el ruido;
no esser el minyó petit que enteniment no tenia.
Vés-te’n i digues un credo i també una avemaria
per sa dona que entrarà, que no duri més que un dia.-
Mentres deien les paraules, un àngel les persguia.
-Se detenga, senyor Comte; se detenga de part mia,
que el rei ha mort en sa nit i sa fia a punt del dia,
i tots dau-vos un abraç com Sant Joseph i Maria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
39
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Com som devers s’escaleta
d’es puig de Sant Nicolau,
dic: -Senyor, com no tocau
es cor a s’estimadeta!
Eixuga’t ets uis, ma fia!
Vet aquí un mocador;
que es jove que bé et volia,
vénen de soterrar-ló.
A Pollença són les paumes
per una que n’he mester.
Som perseguida de Jaumes:
com un se’n va, s’altre ve.
Tradicionari de Mallorca
