-No ho puc fer, bella Comtessa; no ho puc fer, esposa mia,
perquè lo rei ha manat que t’he de llevar la vida.
-Vés i treu-me el sopar; no em treguas lo qu esolies;
val més un bocí de pa i llavò un platet d’olives.
Vés i colga los infants; no els colguis amb qui solies;
colga-los amb les criades, no sentiran el ruido;
no esser el minyó petit que enteniment no tenia.
Vés-te’n i digues un credo i també una avemaria
per sa dona que entrarà, que no duri més que un dia.-
Mentres deien les paraules, un àngel les persguia.
-Se detenga, senyor Comte; se detenga de part mia,
que el rei ha mort en sa nit i sa fia a punt del dia,
i tots dau-vos un abraç com Sant Joseph i Maria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
39
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A sa torre Canyamel,
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
sinó per veure En Miquel.
Ja venim de veure es sant,
que és com una colometa
i tota la seva sang
la du dins una ampolleta.
Com te vares presentar
en aquella esclavitud,
¿saps què hauries merescut?
Que jo no et tornàs mirar!
-¿Saps per què em vaig assentar?
Per estar un poc millor.
Maria, sa teva amor
a la mort m’ha d’arribar.
Tradicionari de Mallorca
