Altres cançons relacionades
M’ho deien i no m’ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un mariner sempre té
la mort darrere s’oreia.
Ja no hi ha més mala cosa
que un servidor avorrit:
com més fa, manco agraït;
per lluny que es faça, fa nosa.
Jo tenc tanta de cantera
com un extramunciat:
’vui que no he berenat,
me pens que es sol torna arrere.
Tradicionari de Mallorca
