Vaig venir de França per a treballar.
No vaig trobar feina i em pos a esmolar.
Esmolador vell, fa cara de noi
tot lo dia corre amb la mola al coll.
Esmola estidores, qualque guinavet.
Tot lo dia corre, no s’aguanta dret!
Jo li privaria d’anar p’es carrer,
que lleva sa feina al pobre ferrer!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
5
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Antany me deies enguany
i ara me dius l’any qui ve.
O ets tu qui no em vols bé,
o és ta mare qui t’ho plany.
Malfenera, mal trebai;
roba damunt no duràs,
i espellissada aniràs
per damunt i per davall.
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Tradicionari de Mallorca
