-¿Voleu que vos cont un pas
que n’és de riure
i el vaig voler escriure
per més record?
Jo havia carregat fort
de suc de parra;
quasi vaig fer botifarra,
segons vaig veure.
Ara, voltros, ¿voleu creure
que vaig dormir
del vespre fins al matí,
de costellam o d’esquena,
sols no sé com?
I me cridava tothom,
i jo callava,
i la gent qui se pensava
que tenia, en el cor, gota,
i em deien: no té en el cor gota,
perque estaria blanc,
i està vermei com la sang.
Això es vi i aigordent
que s’ha tragada.
No li entrarà la neu,
perque és com una rabassa
qui no es pot moure.
’Sent així, se posa a ploure:
la gent fugí.
I un amic meu me va dir:
-Amic meu, ¿què fas aquí,
que tot te remuiaràs?
I m’agafa per un braç
i ja estic dret,
i, com pegava a un banc,
l’altre ja hi era,
i la dona damunt l’era
qui me cridaav:
-Ah, porc! ah, animalot!
¿Què és lo que ha sfet?
-He begut llet
i m’ha feta mal.
-No som jo tan malanada
queno conega
si duis de blanc o de negre
per damunt vós.
Mirau això de taques
i de brutor
per damunt vós.
Satíriques
Pollença
Assonant
En Francia nació un niño, ¡qué dolor, qué dolor, qué pena!
En Francia nació un niño, de padre natural,
de re mi, do re fa, de padre natural.
Por no tener padrino, ¡qué dolor, qué dolor, qué pena!
Por no tener padrino, quedó sin bautizar,
do, re, mi, do, re, fa, quedó sin bautizar.
¿Qué nombre le pondremos? ¿qué nombre le pondrán?
Mambrú será su nombre, Mambrú se llamará.
Mambrú, a los quince años, a la guerra se irá.
Mambrú se fue a la guerra , no sé cuando vendrá,
si volverá por Pascua o por la Trinidad.
La Trinidad se pasa, Mambrú no viene ya.
Subamos a la torre a ver quién lo verá.
Por allí viene un barco, noticias traerá.
Las noticias que trae dan ganas de llorar:
Mambrú ha muerto en la guerra, lo llevan a enterrar.
Lo llevan oficiales, lo llevan a enterrar.
La caja era de oro, la tapa de cristal.
Encima de la tapa, una espada va.
Encima de la espada, una corona va,
y encima la corona un ramillete va.
Allá sobre la tumba dos pajaritos van
cantando el pío, pío, cantando el pío, pa;
do, re, mi, do. re, fa, cantando el pío pa.
El qui portarà floretes
an es meu enamorat,
voldria que fos picat
de moixos, marts i genetes!
Per guanyar-me tu a mi,
sé cert que et costarà pena:
per lograr tal cosa, Pere,
t’has d’aixecar dematí.