Un dia, fent un oís,
vaig veure el cel
cobert de gel,
cobert d’estrelles.
Vaig veure les meravelles
del meu gran nas.
Altres temps, no me pensava
tenir tal pinyota.
Era com sa muntanyota
de Calicant.
Pos peu enrere i envant
i el me mir bé.
Vaig afinar un sequer
dins cada aranell.
Cent homos sense capell
qui guardaven beies,
se tapaven ses oreies
amb un llençol
per por que qualque beiol
no else picàs.
Vaig escampar un poc es nas
per ses voreres.
Vaig trabucar ses calderes,
d’es tremolor.
Ses bresques de mollericó
molt s’espanyaren;
n’hi hagué bresques que redolaren
cinc-centes passes.
I jo, amb ses meves traces
i trapasseries,
vaig aplegar per quinze dies
d’aquell trossam.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
44
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Amb estidores de fust
tornen a devers Marina
i es paraire qui renyina,
diu :-Al•lots, toneu lo just.
Jo m’agrad de filar prim
tant si és bri com si és estopa.
Sa prenda que més estim
habita dins So Na Sopa.
Una dona m’ha dit ’vui
si vui esser es seu gendre,
que ella té una fia tendra
i la posarà en remui.
Tradicionari de Mallorca
