Un dia, fent un oís,
vaig veure el cel
cobert de gel,
cobert d’estrelles.
Vaig veure les meravelles
del meu gran nas.
Altres temps, no me pensava
tenir tal pinyota.
Era com sa muntanyota
de Calicant.
Pos peu enrere i envant
i el me mir bé.
Vaig afinar un sequer
dins cada aranell.
Cent homos sense capell
qui guardaven beies,
se tapaven ses oreies
amb un llençol
per por que qualque beiol
no else picàs.
Vaig escampar un poc es nas
per ses voreres.
Vaig trabucar ses calderes,
d’es tremolor.
Ses bresques de mollericó
molt s’espanyaren;
n’hi hagué bresques que redolaren
cinc-centes passes.
I jo, amb ses meves traces
i trapasseries,
vaig aplegar per quinze dies
d’aquell trossam.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
44
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Si hi tens gust i vols que torn
a ca teva, com solia,
llavò et diré, vida mia,
es meus pensaments quins són.
-¿Quantes polles m’hi menau, mas boneta?
¿Quantes polles m’hi menau, glorioleta?
-Jo ne men set i un gallet, mas boneta;
jo ne men set i un gallet, glorioleta.
-Digau ¿a quala voleu, mas boneta?
digau a quala voleu, glorioleta.
-Jo per mi vui na Margalida, mas boneta;
jo per mi vui na Margalida, glorioleta.
-Cercarem qui li agrad, mas boneta;
cercarem qui li agrad, glorioleta.
- Jo per ella tenc en Bartomeu, mas boneta;
jo per ella tenc en Bartomeu, glorioleta.
-Jo per ella, tenc un llit d’or, mas boneta;
jo per ella, tenc un llit d’or, glorioleta.
Que com s’hi posen fa es tro, mas boneta;
que com s’hi posen fa es tro, glorioleta.
S’altre dia es va casar
un jove poc instruït,
i quan va ser dins es llit
al punt se va baraiar.
Tradicionari de Mallorca
