Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
35
IV
Sempre ets estada atrevida
i fluixa d’enteniment.
Si t’he parlat malament,
cara de sol resplandent,
tu me daves sa seguida.
Es nostro rector té ganes
-jo no sé si ho lograrà-
que enguany, en temps de segar,
no cantin cançons profanes.
Una foranera cui
s’oliva que està escampada.
La vaig veure anit passada,
però no l’he vista avui.