Sant Vicenç Ferrer,
vós treis aigo amb un paner
i no ne vessau cap gota.
Tres monges dins una bóta,
petites com a vellanes,
de resar tenien ganes
es dissabte de Nadal,
girant fuies de missal,
mentres deien ses matines.
¿No heu vistes dues sardines
qui escorxaven un porcell?
Una va perdre es capell
dins sa cova d’es Moixons,
i mogueren questions
qui cantaven s’Evangeli:
“Patris nòster, Pater celis”,
i sa missa està acabada.
Menjarem pa i sobrassada
i beurem un poc de vi
per passar aquest sant camí,
i direm que és Santanyí
una vila arraconada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
Assonant
32
IV
Festejava a So Na Moixa
a veinat de Son Suau,
i sa possessió és més gran
que es terme de Valldemossa.
Jesús! Si N’Aina-Maria
se casava enguany, Bernat,
a tu et seria forçat
cercar una companyia,
perque Déu desitjaria
que tots prenguéssem estat,
i així s’hauria acabat
d’es jovent sa gelosia.
Guerrera meva, sabràs
que t’avís perque et vui bé:
tu ara el festejaràs;
llavò, jo m’hi casaré.