Sant Vicenç Ferrer,
vós treis aigo amb un paner
i no ne vessau cap gota.
Tres monges dins una bóta,
petites com a vellanes,
de resar tenien ganes
es dissabte de Nadal,
girant fuies de missal,
mentres deien ses matines.
¿No heu vistes dues sardines
qui escorxaven un porcell?
Una va perdre es capell
dins sa cova d’es Moixons,
i mogueren questions
qui cantaven s’Evangeli:
“Patris nòster, Pater celis”,
i sa missa està acabada.
Menjarem pa i sobrassada
i beurem un poc de vi
per passar aquest sant camí,
i direm que és Santanyí
una vila arraconada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
32
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ja està fet i mans donades;
victòri’ per sa vivor!
Ara en faré, de gambades,
que m’han casada s’amor!
Jo em pensava que ses dones
eren com Sant Honorat,
que cura de mal de cap,
i elles per dar-ne són bones;
homo qui se posa amb dones
sempre en surt escalabrat.
Per verba, fan es roters
un qualsevol estropici,
bé saben que es perjudici
el volen pagar amb doblers.
Tradicionari de Mallorca
