No crec en sos mentiders
quan diuen sa veritat.
Damunt sa cova d’un gat,
hi vaig estra tot lo dia
Un bastiment me venia
que duia ets abres d’aubó.
Pujàrem per Son Goixó
i allà posàrem forqueta.
En es molí d’En Cusseta
mos donaren berenar.
Nou mesos vèrem estar
menjant figues, menjant réms.
I, tu pots i jo no puc,
es vaixell mos dugué a Lluc
i an es Torrent de Pareis.
Tot són fies i conseis
en parlar de festejar.
En Torretes hi va anar
i crecava esclata-sangs.
N’hi demanàrem uns quants;
no mos ne volia dar,
Deu doblers se va posar:
-Preniu-los, vet-los-t’aquí!-
Noltros vàrem dir que sí,
i else mos vàrem menjar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Deià
Assonant
23
IV
Menjaria figues seques,
i d’estiu en sé secar.
Un pobre que compra es pa
deu fer ses llesques primetes.
Sa mula de Biniaraix
que maten quan fan sa festa,
l’estogen per sopar es vespre
es qui pugen es capvespre
i volen veure sa festa,
ets sollers afamegats.
En Catalí ja és partit;
si no veniu, romaneu.
¿Vós, mu mare, que voleu
que hagi de segar en sa nit?