Es dissabte de Nadal,
com sortíem de matines,
vàrem cridar ses gallinas
i hi va mancar es gall.
I el vaig anar a cercar
a sa cova d’es Moixons:
hi havia dos dragons
qui cantaven l’evangeli:
“pater nòster, cubi seli”,
sa missa ja està acabada.
Em vaig menjar una arengada,
em vaig mossegar un dit,
però de poc esperit (sic).
Sa miss aja està acabada;
mumare n’està fellona.
De Ciutat a Barcelona
vaig trobar un bou gelat,
qui molia un sac de blat.
Vaig trobar una porcella,
qui en molia una cortera,
i una lloca amb un pollet,
i li vaig tirar un maquet
i li vaig ferir s’ui dret,
de s’uiet dret a s’esquerre.
No va veure sol ni terra
ni va fer quec-quere-quec.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
Assonant
17
IV
En Barret, qui m’és tan ase,
va cercar un politxó
i va dir an Es Mascaró:
-Pega fort, i faràs vasa!-
A l’arribada a Campos,
es cavall va travelar,
i un passatger va anar
an es poble a alterar
en que havia de passar
un cavall qui feia santos.
Bans d’arrivar a Santanyí,
es cavall ja tombejà:
sa diligènci’deixà
fins l’endemà dematí...
Com va arribar a Llucmajor,
En Barret Loco sortí.
Lo primer que li va dir:
-¿Com t’és anat, Mascaró?
-A mi m’ha anat d eprimera,
però an en Perico, no.
No hi fa res es politxó,
sempre som naat d’arrere.
Ja n’he perdudes ses ganes
d’es politxómanejar.
Es remei millor serà
donar-lo a ses milanes!-
Amb fems i terra de mata
un claveller se fa bo.
També m’hi faria jo
devora una al•lota guapa!
Sa diada s’embarbolla;
Mare de Déu, que plogués
un ram d’aigo que dugués
taronges i tarongers
i al•lotes guapes de Sóller!