Com vaig començar a caminar,
es sol se volia pondre.
Vaig arribar a Son Brondo,
a Son Brondo vaig anar.
Vaig prendre es dret de Costitx;
no sé què vaig veure enmig,
si és vila o llogaret.
No és tan gran com Ciutat
perque l’han fet més estret.
Anem-hi per Campanet,
me daren sopa de bolla.
D’allà, anem-mos-ne a Sóller,
no em donaren res de bo.
Anem-mos-ne a S’arracó
a dur una carabassa
per omplir-la de brossat.
D’allà, anem-mos-ne a Andratx
per dur paumes i graneres.
Vaig prendre aquelles voreres
per caçar dos eriçons
i vaig trobar dos minyons
que estudiaven a Randa.
Anem-hi per Son Orlandis,
no em vui ’turar fins a Selva.
Allà me donaren beure
amb una gerra sense ansa
i jo no ho volia creure.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enumeratives
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
3
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Tu em fas jeure a sa serena
perque trobes que no ho valc.
Jo voldria, mal que mal,
porer veure es teu portal
paredat de grums de sal
i es rebliment d’arena.
En acabar de segar,
penj sa fauç a una estaca,
dic: -Dejuna aquí, vellaca,
que ja no tens què menjar.
-Es pescar i no dur moca
és ofici de gandul.
En Toni Grau, tan berul,
consent espenyar-se es cul
rossegant per dalt ses roques.
-Jo en tenc molta sense dur,
de roba, una caixada,
i em ve d’una pescada
que vaig fer una vegada
i no l’he dita a ningú;
no som com és ara tu,
que en tens poca i foradada.
Tradicionari de Mallorca
