No hi ha estrella com la lluna
p’en la nit donar claror,
ni estrella més resplendor
com el sol devers la una.
A Algaida n’és gent comuna.
n’és la fina a Llucmajor,
i a les muntanyes carbó,
i, a Lluc, l’aigo mé sfina.
D’estiu, ocm un hi arriba,
bé pot anar acalorat.
I a Alaró bon atbac,
i a Binissalem bon vi;
un homo, en anar-hí,
pot agafar un bon gat.
A Sa Pobla, cànyom bo;
gerretes, a Manacor,
de grans i de més petites,
i les dones qui fan pipes
ja tenen l’ofici seu.
I les monges de Sineu
i les taronges de Sóller;
també s’hi fa qualque polla
i el pollastre li fa aleta.
A Ciutat és La Vileta
i a L’Horta carabassons,
col-floris de bona pinya,
i a Ciutat, peix de bastina
per canonges i senyors,
comtes i governadors
i per la gent empleada.
I, quan ve la temporada
que le govern fa posar el bou,
hi anirem a Son Alou,
que allà los bous pesquen popa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Pollença
Assonant
2
IV
Encara no és post es sol,
com ella ja està colgada.
Mal romangués aferrada
a ses rues d’es llençol!
Puput, si cantes per mi,
ja pots cantar tot lo dia,
que n’he fet un manadí
que un carro no el se’n duria.
Val més un pobre fadrí
amb sa colga d’es calçons,
que un viudo amb possessions.
D’això em varen advertir.