-Sa corda que hi vaig posar,
ara no la hi he trobada.
Pens si la m’han manllevada
a llivell de no tornar.
-¿No sabeu que vos la féreu,
a on la vàreu posar?
Que la deguéreu deixar
a ca vostra, com venguéreu.
-Un bon ventai m’heu pegat!
No és massa bo de sofrir:
vós casi veniu a dir
que jo devia estar gat.
En trobar-me jo oprimit,
peg de sa cos an es cap,
i si un tal hagués estat,
no seria es primer pic.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària
Santanyí
Assonant
23
IV
Ja sé que ta mare diu
que no em vol perque som pobra,
i jo amb sa mateixa roba
en tenc un altre catiu.
Una herba que se diu tuina,
bona per medicament.
Jo vaig tenir un pensament
de treure’l de dins sa cuina.
A dins es vas del Roser
me duran, com seré morta;
i lo que més m’aconhorta,
que no m’hi enyoraré.